|
Els caragols i “les
caragolades” són en la nostra vall qualque cosa més que un plat ancestral. Son
senyal de bulla i festa, lligades a la festa de Fira i el Firó de maig.
Els caragols surten a la
primavera i a la tardor, època de cria. Els millors són els de
primavera. Sols s’han de menester un poal i ganes de cercar per sortir
en les primeres brusques d’abril a
recórrer
les vores dels camins i marjades per aconseguir un bon grapat d’aquests
apreciats mol·luscs. ( Helix Aspersa) .
També necessitant per
aquest feina
les carogoleres ( caixons de fusta
tapats amb requilla o ribells de tests creats per tal finalitat).Així es
conserven vius fins al moment d’usar-los.
El caragol és, sense dubte
, un dels aliments més antics que conservam
i
que ja menjaven els nostres avantpassats . Ja se’n menjaven a la
prehistòria, i així ho evidenciam
al jaciments de la cova de Muleta, on
s’han trobat restes de caragols procedents d’antics tiberis
L’èxit gastronòmic del
caragol, resideix en fer-lo ben net : primer purgar-lo , amb farina unes
24 hores per fer nets els budells. Després
passar-lo
tantes vegades com sigui necessari per aigua neta, triar-los un per un
separant els vius dels morts . Un cop ben nets
els
posarem dins una olla amb molt poca aigua ( un ditet) i sobre foc molt
fluix. La calentor els asustarà i moriran tots fora de les closques.
Els
passam per aigua un cop més i ja els tenim preparats per a cuinar
Ingredients per a 10 pax.
2 quilograms de caragols.
300 grams
de panxeta fresca i 300grams de costella de vedella
2 bocins d’os de
cuixot salat.
2
botifarrons. i un bocí de sobrassada ( 100 grams.)
2 manats ben grossos
de fines herbes ( sobretot fonoll, a més de: senyorida, julivert,
moraduix, àpit, llorer, herbassana, etc.) Sempre s’ha dit “ Els
caragols volen molta d’herba.”
4 patates. i 2 alls sencers.
3 cebes, 1 manat de
porros i
1 de cebes tendres .
250 grams de faves.
100 grams de mongetes
planes i 100 grams de pèsols
2 pebres vermells
i
200grams de tomàtiga natural triturada.
Sal, pebre bo negre,
pebre bo dolç.
Per a lligar la salsa usarem 100 grams de pa rallat.
Elaboració
Purgar el caragols durant
alguns
dies amb
una grapada de farina i un manat de fonoll.
Seleccionar els
caragols vius, i netejar-los amb abundant aigua freda ( dins un
ribell o una pica). S’ha de canviar l’aigua tantes vegades com sigui
necessari (no han de fer llim, ni sabonera), i mentre els netegem anam
triant els vius i els morts.
Un cop nets, posar-los dins una olla grossa, (
adequada al volum dels caragols, perquè estiguin amples), amb un ditet
d’aigua a foc molt fluix. D’aquesta manera els caragols s’espavilen i
surten de la closca (els hem de vigilar, si no volem caragols per tota
la cuina) .Tot seguit , i un pic són tots fora, augmentarem la força del
foc, per a
matar-los i deixar-los trets.
Quan l’aigua bulli, els hem de tornar a
netejar (observarem que l’aigua té un color verdós) ho farem fins
que l’aigua tengui un color net.
Els posarem a bullir uns 40 min amb un bon
manat de fines herbes.
Mentre farem el sofregit de forma habitual :
primer doram tota la carn i després hi afegim el pebre vermell picat i
els alls. Un cop tot rosadet t, afegir la ceba, després el porro i
després la ceba tendra i sempre a foc viu . Tot seguir a fegir-hi una
bona cullerada de pebre bo dolç i la tomàtiga. Deixar coure un 5 minuts
i tot
seguit afegir-hi els caragols ;tapar d’aigua i coure uns 30-40 min. (
pensar en posar-hi el manat d’herbes).
Abans
de
finalitzar la cocció afegir les patates a cantons , xíxols
i
mongetes.. Rectificar de sal i pebre bo.
Per acabar afegir el pa rallat per a espessir un poc.
Preparar l’all-i-oli i ja ho podem servir.
*
La introducció del
caragol
a la dieta humana es remunta a l'Edat del Bronze, almenys 1800 a.
C., basant-se en fòssils trobats.
Però sembla ser que van ser els romans els
que van explotar les seves propietats alimentàries arribant fins i tot a
crear llocs per criar-los denominats
cochlearium
·
* Els
romans consumien cargols no sols com a aliment, sinó que suposaven que
era un alivi efectiu
per a malalties de l'estómac i de les vies respiratòries
·
*
El caragol terrestre forma part de la cuina
mediterrània, especialment l'espanyola i francesa, i molts de llocs és
considerat com un menjar
exquisit.
* Del caragol es consumeixen
diverses
espècies: Helix pomatia,
Helix
aspersa, Helix aspersa màxima , Otala punctata (cabrilla o caragola) i l’ Achatina fulica, ( e caragol
gegant africà, i que pot arribar
pesar 600 grams
Deixa la teva opinió sobre aquesta
pàgina als correus:
parlemdecuina@hotmail.com
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © 2004-09 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
04-05-2018 18:12:28.
|