HISTÒRIA
DE LA GASTRONOMIA(III)
Si consultam l’Antic Testament els aliments bàsics són el pa i el vi, la civada, l’ordi i l’oli. Les sagrades escritures també ens parlen de dos tipus de farina: la flor de farina i la normal. També es destaca la llet de cabra i ovella que la preniem cuallada i agre, era conservada dins pells d’animals. La mantega que ja era utilitzada I de com també coneixien les verdures i hortalisses originàries d’Egipte. De l'Antic Testament també treiem que la condimentació amb espècies fortes era molt habitual ( coriandre i comí), i el métode de cocció més utilitzat era el bollit, encara que també coneixien la tècnica del rostir.
La religió i la cuina hebrea
Tot l’art culinari que tenien i que encara tenen i que ens ha
arribat; ve marcat per la seva restrictiva religió. Els Hebreus
agrupaven i agrupen els animals en dos grups purs i impurs, i aquests darrers
no es podien consumir.
|
|
|
| Bous | Cavall, camell, porc |
| Cabres | Conill, llebre |
| Xots | Astruç, oronella, cigonya, pelícans |
El peix sempre ha estat l’aliment priviletjat del hebreus, i l’elaboració més típica era el peix farcit, però sols podien menjar del mar tots aquells animals d’escata, quedant fora de la seva alimentació els calamars, gambes, muscles, i peixos sense escata, taurò, gatins, ratjades, etc.
Tampoc podien ni poden menjar aquells animals morts
de mort violenta ni de mort natural. Com també era prohibida
la sang, i els animals havien d’esser perfectaments desagnats. No menjaven
ous, ni bevien aigua. Cosa explicable gràcies a les condicions climàtiques
de la zona, l’aigua era un be escàs i aquesta si no era d'un llac
o un riu, sempre es trobava sempre en mal estat. La religió
hebrea no permet mesclar carn amb llet ni derivats. I aquesta , la
carn ,sols era consumida els dies de festa.
La fruita era abundant, i sobre tot les figues
i el raïm, tant fresc com sec. La beguda més habitual era el
vi, però sense mesclar amb aigua ni neu. Mesclar el vi era d’hipòcrites
i mal considerat. No bevien cervessa encara que la ceneixien, probablement
del contacte amb el poble egipci. Un fet que també es donava a altres
cultures es que les dones no menjaven a les mateixes taules que els homes.
Durant la pascua Hebrea no es podia menjar pa amb llevat ni carn, cosa que va fer que es cuinás pasta de pa sensa llevat ( pa azim), i per utilitzar les restes de carn, es feien pans farcits de carn ( les nostres panades). Nosaltres , com ells , també ho menjam per a Pasco. Com a postres el més consumit era la pasta fregida , mullada amb mel o sucre ( els nostres bunyols). Tot aixó per tal de no utilitzar el llevat.
Deixa la teva opiniķ sobre aquesta pāgina al correu:
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright Š d'enįā 2004 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
15-09-2016 17:15:49.