L'època mitjaval es divideix en dues parts,
la baixa entre els s.V i S.XI i l’alta entre els s.XI i s.XV. L’època
mitjaval ve provocada per la decadència de l’Imperi Romà,
que provocà que el gust europeu tornas a èsser molt primitiu
i perdés la fastuositat que a les hores havia passat
de Roma a Constantinopla
Els primers receptaris en català daten del
s.XIV. D’aquesta època són importants "Les Ordinacions de
Jaume I" i "Les Ordinacions de Pere el Cerimoniòs", textes que ens
expliquen les normes a seguir dins una casa, així com s’havien de
fer les coses, incluent-hi la cuina.
La cuina
Menjaven principalment carn de vaca, porc
i xot i esporàdicament cabrit i cèrvol. D’aus menjaven gallines
i endiots i la beguda principal era el vi, pres sol o amb aigua.
Al sXIV s’introdueix el vi aromatitzat amb espicis, però sols el
prenien als finals dels àpats.
Una fet curiós fou que la forqueta arribà a Espanya amb el contacte amb Itàlia cap al sXIV, però no es popularitzà el seu ús fins al segle XVIII.
Per a trobar informació relacionada amb la cuina ens hem d'acollir a la historiografia existent: a " L’espill " de Jaume Roig. i a "Tirant-lo Blanc".Aquests llibres apart de la història que ens conten també són un feel reflexe de la cultura de l'època . Pero els primers llibres de cuina, propiament xerrant , que trobam són: "El llibre de Sent Soví" , que té la particularitat d'èsser el primer llibre de cuina escrit en català , data de principis del segle XIV, pero va èsser reeditat el 1979 , i el "Llibre del Coch" de 1515,aprox. escrit per de Robert de Nola, i posteriorment traduït al castellà l’any 1525. El Primer receptari escrit directament en Castellà, fou "Arte Cisoria", d’Enric Villena, que relata com s'ha de tallar la carn.
L’escola de Salerm.
Al principi de l’Edat Mitjana , entre els nobles,
es tenia per costum menjar massa i massa carn, i no canvià aquesta
tònica fins que els savis e intelectuals monjos, no començaren
a traduir llibres grec i àrabs, i estructuraren unes bases
d’una cuina nova i sana.
Un dels grans convents que fer aquesta tasca fou
el convet de Montecatino dels monjos Benedictins, i apartir d’ells es creà
una escola culinària a Salerm, prop de Nàpols, malgrat fos
una escola de monjos, era una escola laica. També s’inicià
a l’escola de Salerm una escola de medicina,ambdues ciències molt
unides. Foren creades cap al segle VII, però no agafaren importància
fins als segles IX i XII.
A aquestes escoles també es traduien llibres
àrabs al llatí. En destaquen dos: "Flors Medicinae"
o "Regimen Sanitatis" i "Antidotarium", aquest darrer molt important
per a la quantitat de malalties que fa referències i als seus antìdots,
també fa refeferència a les normes d’higiene i cosmètica.
Aquesta escola durà fins al segle IXX, quan desaparaguè per
una ordre de Napoleó, però durant tota la seva existència
gaudí d’una fama i renom molt apreciat.
.
Deixa la teva opiniķ sobre aquesta pāgina al correu:
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright Š d'enįā 2004 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
15-09-2016 17:15:46.