historia8

HISTÒRIA
DE LA GASTRONOMIA(VIII)

Renaixement.

Introducció històrica
S’inicià al s XIV amb el corrent de l’humanisme, i durà fins als segles XV i XVI. L'origen fou a Itàlia, i aquesta ciutat fou l’exemple de bona cuina fins al s XVIII, quan França comença a lluitar per aquest primer lloc. Itàlia, estava formada per ciutats independents amb els seus propis governs. ( aquí cal apuntar que no es creà com a nació unificada fins fa uns 100 anys).
Els banquets a Itàlia eren molt fastuosos, amb varis plats forts i ornamentació i coberteria molt luxosa, però ja lluny d’aquells inicis de gula i orgies culinaries romanes. Malgrat tot, però, també es realitzaren qualcuns excesos: es te documentació de banquests de fins a 90 plats i d’un banquest oferit per Enric III, on tot el menjar,vaixella i fins hi tot tovallons eren fets de sucre. També es curiós, saber com Leonardo da Vinci regentà una taverna " Els tres Caragols", on oferia una cuina molt avançada per la sea època, molt estil nouvelle cousine; o de com ell mateix realitzava les maquetes dels seus invents amb massapà, però aquestes eren menjades abans de dur-se a la pràctica, quan les mostraba als nobles.

Itàlia fou qui aportà la forqueta a Europa; la portà l’emperador Bizantí per la boda de la seva filla amb un duc de Venècia cap s.XI, però fou rebuda amb molt de recel i com a objecte massa extrany. Les primeres forquetes sols tenien 2 puntes i fou Leonardo da Vinci , qui va decidir posar-hi més puntes per poder menjar millor els espaguetis. Malgrat tot , aquest objecte ara tant comú, no va arribar a acomodar-se entre el poble europeu fins al segle XVIII, casi 7 segles més tard de la seva inveció

Venècia ocupà des del s.XII el primer lloc com a exportadora d’espícies provinents d’orient ( clau, nou moscada, gingebre, etc) ; llevant-li aquest lloc a Constantinopla. Les espícies eren molt apreciades, per aixó sols disposaven d’elles les classes nobles, el poble s’havia de conformar amb les herbes aromátiques.

Llibres de l'època , tots ells manuscrits i traduïts del llatí, que influenciaren a la cuina italiana del renaixament
Liber de Coquina.( 1400).
Liber Coquinarum Bonarum.(1480). Trobat a França e Italia, és una feel còpia de l’anterior.
Registaurum Coquine.(1460).Escrit per Maestro Martino, creà una vertadera revolució culinària, rompé amb les formes i creneces antigues, el manuscrit encara es conserva i la seva influència dura cuasi bé un segle.

Ja per acabar, una característica de l’època curiosa , era la d'espolvoretjar sempre totes les elaboracions amb sucre i canyella.

Be sols resta desitjar-vos bon profit, i convidar-vos a n'aquestes pàgines la setmana qui ve, per a seguir amb el nostre viatge gastronòmic al llarg del temps.

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu:

parlemdecuina@hotmail.com