POEMARI I RELATS CURTS

Aquí vos vull presentar una petita part de mi, la meva vertent més literaria, allò que no podia expresar amb paraules i que vaig reflectir sobre el paper.

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

CALEIDOSCOPI

Colors i  miralls;

volten amb mil detalls.

Formes abstractes;

quasi  màgiques papallones

imaginàries

 juguen amb flocs de neu

extranys.

Llampegs de sensacions,

et copetjen la ment,

sols estimuls visuals

et porten més enllà de l’univers.

Gira el caleidoscopi.

Màgiques papallones,

et porten més enllà de l’univers,

formes abstractes,

juguen amb flocs de neu,

et copetjen la ment,

llampegs de sensacions.

Sols estimuls visuals

imaginaris

de formes ebstractes

volten amb mil detalls

extranys

colors i  miralls.

Gira el caleidoscopi.

Més enllà de formes abstractes,

màgiques papallones volten,

juguen amb llampegs de sensacions,

com flocs de neu

extranys,

un univers de colors i miralls,

amb mil detalls

de formes abstractes,

que es copetgen la ment,

sols estimuls visuals.

Gira el caleidoscopi.

Caleidoscopi són,

papallones de neu,

flocs de colors,

estimuls de mil detalls,

formes màgiques,

abstractes

que et copetgen la ment

un univers de llampegs,

extranys

que et porten més ellà,

d’on puguis imaginar

JUAN ANTONIO FERNÁNDEZ VILA. ‘99

Per amor

Somnis és...

viure amb tu.

Somnis és...

sentir-te .

 Somnis és...

viure plegats,

somnis vull i mai despertar.

Somnis és...

bogeria infinita

compartida amb la persona

que més estimes.

(...)

Per amor

 (...)

Una besada teva

em destrossa de plaer;

una abraçada teva

em fa perdre la noció del temps.

I és què, una carícia teva

crema;

un somriure viu

és caliu,

i una paraula senzilla,

basta per regirar ma vida.

(...)

Per amor

 (...)

Sentir aprop teu,

la passió boja sense fre,

allò que denominam plaer;

com dos joves enamorats,

com la mar i el cel,

com el cel i l’ocell,

com l’ocell i el vent,

com el vent i les fulles

d’aquell arbre etern,

que mai envelleix;

conservant per sempre eterna joventud;

sense por a n’es temps,

que marca el rellotge de l’amor,

que batega segons,

emocions,

que dicta el cor

d’una flor,

que es mou amb la ruixada d’aigua

que corre per terra;

fent un rierol de vida

per allà on passa;

i més enllà,

aquell riu,

aquell llac;

i més enllà,

aquella mar.

(...)

Per amor

 (...)

Quan estam junts,

un al costat de l’altre,

respirant el mateix aire,

compartint les mateixes emocions,

 em donc compte

de com t’estim,

de com no puc viure

si no ets amb mi.

(...)

Per amor

(...)

Per amor són...

 les sensacions de molts d’anys

juntes sobre un paper.

Per amor és...

 un recull de pomes

extrets del cor

per aquells enamorats,

que gaudeixen junts

d’allò que els ofereix la vida.

Per amor és...

una crida a la bellesa pura,

un crit per una besada sincera,

una llàgrima per aquells que estimes,

unes paraules tendres i dolçes.

Per amor és...

el màxim esponent de felicitat,

allò que no saps com espresar,

per que crema i ho sents esclatar.

Per amor és i serà

una forma especial d’estimar.

Sóller 4, Juliol de 1999

L’al.lota dels meus somnis.

Hem converteixo,

en au extranya

amb ales de llum,

i juc

amb els núvols

a ésser vent

sobre el mar,

espurnes

que boten de l’aigua,

i caliu

que porten les ones.

Sóc au extranya,

i vol

 fins el Sol

i baixo

fins a terra.

Sóc pluja i sóc aigua,

sóc llamp i tró,

els núvols són

les meves ales

les plomes

la tempesta,

i hem faig lloc

als teus somnis

formant  part

dels teus sentiments,

per sentir

el que tu sents.

T’esper

sobre l’arena,

blanca ,nua i freda.

I allà lluny

et veig,

i voldria tocar-te

però no em basten

les ales.

Voldria cridar-te

però mon bec és mud.

T’esper

mentre el Sol es pon

tinyent les plomes

amb color d’ombra.

...

Les ones

ja no hem volen

no puc volar.

Ja no m’alço

i el cos ja no és tou,

 i les ales són branques,

arrels són

les meves cames.

La platja

és montanya,

les ones han marxat,

un cop jo volava,

i ara sóc arbre;

però pujo cap al cel,

estenguent branques

que un cop foren ales

on ara s’hi ponen

aus extranyes.

...

No puc fer res,

sols esperar

que passi el temps,

com el vent,

que hem banyi

la pluja,

que hem fagi vell,

i mentres

esper...

I noto que desperto

però no vull

veure la llum

vull

tornar a sommiar

amb tu.

Vull a la muntanya

tornar

i ser arbre.

Tornar a la paltja

essent au extranya...

ón és la pluja?

ón són les ales?

ón són les ones,

que un cop et portaren?

Sols puc esperar

pot ser demà

et tornarè a somiar

pot ser demà

ens poguem trobar

...

Esper

lentament esper

un altre espai,

un altre temps,

un altre somni,

un altre pensament,

ja que no hem basta

aquest món

per sentir

tot el que sent.

Sóller 7/09/00

Juan Antonio Fernandez Vila

Preguntes sense resposta

Com expresar

amb paraules,

allò que no en te?.

Com expresar

amb paraules

allò que ni tan sols es v eu?.

Com expresar

un sentiment?.

Com enunciar

una sensació?.

Com indicar

el que sent,

i que m’omple cada racò?.

Com puc dir-te

que t’estim?

Com explicar-te

que ho ets tot per mi?.

Com xerrar-te amb paper,

si de boca no ho se fer?.

Com pot ser,

plegats, tants sentiments?

Com pot ser

voler dir i

mai esser suficient?

Com puc  explicar

amb aquestes linees,

allò que vull

per a tota ma vida?

Mai hi haurà

paraules suficients,

ni pàgines abastaments,

ni textes , ni  llibres ,ni res mai fet

que puguin explicar

allò que amb amor

es sent

14 de febrer de 2000

El primer any

Ja fa més d’un any,

i res ha canviat.

Es pot dir que ha augmentat,

més gros sa fet,

allò que petit començà;

que com gra d’arena nasqué,

muntanya a acabat,

i sembla que res ho aturarà.

Ja fa més d’un any,

que ens hem casat,

i allò què més estim t’he donat,

ma vida, meus sentiments,

allò de més valia,

és teu sense miraments.

Tot amb tu.

M’agrada ,tot amb tu, compartir,

amb tu sentir, amb tu descobrir,

amb tu gaudir...

aquesta es sa meva manera

de dir-te com t’estim.

Vull viure sempre al teu costat...

vull plorar sempre al teu costat...

vull riure sempre al teu costat...

i no separar-me mai...

i no allunyar-me mai...

i no deixar-te d’ mai...

i no apartar-me  mai...

i no distanciar-me mai...

i no desviar-me mai...

i no deixar-te d’estimar mai.

Sóller 25 de gener de 2000

Al Carrer

Des de finestra et veig,

passes ràpid pel meu carrer,

ignores el que t’envolta,

i fas com si res.

Una al.lota s’atraca

i et demana calers,

tu li gires la cara:

-si treballasis no estaries al carrer-.

Però no saps res d’ella

i no la pots jutjar,

ella podries ser tu,

ningú a pogut triar.

El lloc on vas néixer

calor et va donar,

una mare i un pare

i sempre els millor regals.

Pallises, plors i reixes,

un pare sempre gat,

la mare fent feina al carrer,

i res a taula per sopar,

et dona poc en que pensar;

sols com arribaràs a demà.

Des de finestra et veig,

passes ràpid pel meu carrer,

ignores el que t’envolta,

i fas com si res.

A casa t’espera la dona,

ella no sap tans sols si sopa,

demà aniras al treball,

ella potser el Sol ja no veurà.

Crec que hauriem de fer un pensament,

i ens ho haurien de rumiar,

si realment feim

tot allò que podriem fer.

Sempre t’escuses diguent

-i jo que hi puc fer-

i per ventura es cert,

però pens que

amb molts de grans d’arena

es poden fer castells.

I no parl de doblers,

sinò d’allo que tenim més,

però avegades /

no ho sabem,

d’allo

que no ens costa gens,

i

que ho necessita tanta gent

avegades un sonrriure...

dona forces...

per seguir visquent.

Per un bocinet teu,

donaria ma vida

enganaria a Deu,

feria una bogeria.

Per una besada teva,

caçaria un estel,

Per un abraç teu,

robaria un llac.

Per una paraula ,

fermaria el vent,

 li posaria pany

sols per un somrriure ,

que no s’esborri mai

2.10.97

M’agradaria

M’agradaria

tornar a sentir-te,

aprop ; al meu costat.

M’agradaria

dintre els ulls teus

veure’m reflexat.

M’agradaria

sentir amb tu,

l’amor,

 jugar amb besades,

sentir-me acaronat

com tantes vegades.

1994-1997

Ser el teu cor,

ser un batec,

ser les teves mans

ser la teva vida.

Ser l’horitzó de la mar

pintat amb pinzell;

ser un ocell

que no vol marxar.

Ser un reflexe...

de matinada

ser un raig de sol,

ser com tu,

ser com la roada.

1994-1997

Sentir .

Sentir aprop teu,

la passió boja sense fre,

 alló que denominam plaer,

com dos enamorats joves,

com la mar i l’ocell,

com l’ocell i el cel,

com el cel i el vent,

com el vent i les fulles,

d’aquell arbre del paradís,

que mai envelleix

conservant eterna joventut,

imperturbable a n’es temps,

d’aquell rellotje de l’amor,

que batega segons,

emocions,

que dicte el cor,

d’una flor,

que es mou amb la ruixada,

d’aigua que corre per terra,

fent un rierol de vida,

per allà on passa,

i més enllà

aquell riu,

i més enllà

aquell llac,

i més enllà

aquella mar.

1994

Adeu

Ploren els meus ulls,

ara que no ets amb mi,

es romp el meu cor en mil bocins,

ara que has partit.

Has marxat lluny,

sense una besada d’acomiat,

t’en has anat,

i ja no vols tornar.

II

I es que encare et veig,asseguda,vora es foc,avivant la foganya,

jugant amb els nins, con ho has fet sempre,com has sabut alegar sa vida a tots els qui t’enrrevolten , a tots ...els qui t’estimen.

Ens has deixat aquí al món, una gabia , una pressó, un pou sense fons.

Tant de temps junts, tantes aventures plegats, tantes sorpeses que m’has donat, tantes alegries que em compartit.

T’en recordes d’aquell viatje, i d’aquella sortida i d’aquell sopar, d’aquella rialla.

Recodes en Biel,... na Maria,..en Joan ...tots.

Ens ho passavem tant bé tu i jo,

 erem una sola persona i ara som coix.

Erem una sola boca i ara som mud.

Erem una sola mirada i ara som ceg

Ceg,mud,coix,trist i sol, molt sol...massa sol.

Perqué m’has deixat!,

 no em pot fer aixó!

només una raor per entendre-ho!,

només una resposta per favor; torna,torna,torna!

no,no,no.

III

No puc més ,

 estic sol,

necessit tornar a sentir la teva renou

i nomes et puc dir adeu,

només puc plorar per tu,

només tenc el teu record,

només et tenc aquí

al cor.

30.10.97.

Silenci

(...)

És allò necesari per somiar ,

es allò que ens fa  reflexionar,

que ens ajuda a pensar,

que ens es necesari per viure.

(...)

Com el definiríem,

si ha hi és però no es pot veure,

si  es nota però no es pot tocar,

sols se sent si res vols  escoltar.

És allò que es diven els enamorats,

quan les paraules,

tendres...

 tot el que senten ,no serveixen per expresar,

quan les llàgrimes,

dolces,

 cauen i no res serveix per consolar.

(...)

Com explicar,

el que no es res,

i alhora ho és tot,

el que no te ni cap ni peus,

però viu al nostre racó,

el que ens fa companyia

quan sols volem estar....

Com ...com ho podem explicar.

Es el que es precisa, per escriure,

per les lletres sentir...

i es l’unic

que ningú  pot lletgir.

Silenci

(...)

5.1.98

La música

Acarones ,

ones a l’espai,

jugues

amb notes de paper,

fas sentir el que no se sent mai.

Blanc o negre,

ens sorprens, cada cop més,

amb melodia

sensual i tendre,

amb emocions i sentiments.

Si no hi ets,

no hi ha res.

Si no sones,

vull morir,

ja que no se sentir,

si no et sent,

ja que no te sentit

si no hi ets .

Cordes àgils,

que amb les vostres veus,

ens feis plorar,

ens feis riure i ballar,

no falteu,

que aquí som molts,

els qui vos volem escoltar.

Vent,

bufa fort,

Percusió crida com mai,

que vos sentin,

totes les persones,de cada racó del planeta,

agermanau-nos a tots, posau fi a la guerra,

que si ha hi sou, ningú es fará mal,

que amb les vostres rialles s’apagin els plors,

que tots escoltin, el que ens heu de dir,

que la música ens doni força als cors.

5.1.98

Un somni.

Somnis és, / viure amb tu.

Somnis és, / sentir-te a tu.

Somnis és,

la vida plegats,

una vida d’ enamorats,

visquent  abraçats,

somnis mai despertats.

Somnis és,

compartir-ho tot,

unes paraules sense por,

uns sentiments de cor,

somnis d’amor.

Somnis és,

una criatura despertada,

rialles mai acabades,

aventures desenfrenades,

somnis és: bogeria mai aturada.

Somnis és,

fer l’amor i sentir-ho junts,

fer dues pases i caminar junts,

tenir un cor i bategar junts,

Somnis és,

tot el que sigui amb tu.

10.1.98

Sóller.11.1.98

Un lloc  entre muntanyes,

als peus del l’Ofre i es Teix...

rodejat d’abruptes serrelades ,

travessat per llargs torrents

 on l’esperit de la vida  ha hi neix.

 Un lloc de terra llunyana;

Enmig de l’inmensa Tramuntana

amagat  de la resta del món,

com si  mai volgués,

 allunyar-se  d’aquest racó.

Un lloc on el paradís,