Platja d'En Repic ( Port de Sóller)
Unes de les
activitats més comunes a l’estiu
es anar a la platja i menjar als
xibius “xiringuitos”. Aquells establiments
de restauració, de temporada, generalment petits, sense sala interior
(sols tenen terrassa) i on podem recuperar
forces i refugiar-nos de les hores més dures del Sol
per després continuar la nostra jornada
natatòria fins que ens surtin escates o ganyes ( el
que passi primer).
Solen oferir
cartes basades en producte fresc i coccions curtes: amanides, carn o peix
planxa, pa amb oli, hamburgueses o
pizzes; sense oblidar-nos de la clàssica paella carregada d’escamarlans, muscles
i tiretes de pebres torrats...amb una bona llimona al mig......
Els
xibius sorgirem juntament amb el boom turístic dels anys 60-70, mentres
les primeres línies s’omplien d’hotels per a acollir aquells suecs i sueques ; a
les platges i cales si muntaven barraques de fusta o d’obra
on pendre un refresc, un Lumumba (
cognac amb laccao) o menjar
un biquini, un pijama o la paella dels diumenges.
Aquells
establiments primigenis varen anar evolucionant i les barraques de fusta deixaren
pas a locals que ara s’anomenen Beach Blubs... on les teulades de canyís
han deixat pas a les teles blanques
impol·lutes ; la música de cassette s’ha arreconat en vers al
tecno-trans-chill-out i la decoració ikeaminimalista s’ha menjar a les xarxes,
boies i alguna nacra penjada ( per cert ara hi ha un greu problema amb elles).
Altres
establiments han desaparegut , fruit del pas del temps , reformes urbanístiques
o jubilacions. Quin no recorda el
xibiu de la Platja Artificial, Can
Pipeta/Bar Vicente o el Kiosko de Can Repic. I altres com el Canyís han anat
evolucionant i s’han esblert com a restaurants de referència per a la gastronomia
de la zona.
San
Franciscos, “melón con jamón” , Sangries, “Creppes Suzette”, “Banana Split” ,
còctel de gambes, trempons i variats amb molta maonesa o
sardines torrades eren els plats típics del les seves cartes.
Jo recordo
tenir que fe una hora ( o més) de coa per anar a menjar un trempó de Can Pipeta,
que més que un trampó era un “tramponasso”. Això si en acabar un frigo dedo, un
frigo pie o un sandwich gelat eren les delícies de petits i grans.
Bar Rocas ( can Pipieta). Platja Artifical/`Port de Sóller
Però malgrat
xerri amb un to de certa nostàlgia , encara hi ha llocs que conserven aquell
esperit primigeni, amb les corresponents “actualitzacions” però essència de
xiringuito 100%. Com el restaurant de Can Lluc a Sa Cala de Deià , on amb una
bona Sangria, un plat de sardines i unes costelles de xot torrades ets sents com l’amo del Món.
El lloc és un paradís. Un
establiment més que recomanable, un tracte acollidor i un preus ajustats a un
producte d’alta qualitat.
Avui m’he
posat un poc “melòs” recordant quant era petit ( ja ha plogut un poc de llavors
ençà), però es que la vida a primera línea sempre ha estat relacionada amb el
turisme i més si els teus pares tenen un Souvenir
i una pensió ( Florida)... però hi havia més. Recordo anar a dinar al “
callejon” del Costa Brava, a trescar per les habitacions del Bahia; a llogar
velomars a n’en Quenc; recordo
aquell home que venia caramels amb un paner ben gros per la platja o les “foto
colore muy bonitos” del Sr Molina.
Tot això regat amb jornades maratonianes de platja, arena al banyador tot
el dia i encalçar al·lotes ( nacionals o estrangeres) per ses roques del
Marina...per cert , recordau aquells pins que hi havia al davant?
.jpg)
Au! Anam a
acabar la jornada gastronòmica d’avui amb una bona sangria freda a la barra del
xiringuito
Ingredients per fer uns 2 litres de sangria:
3/4 de litre de vi negre, 2 melicotons, 1 taronja, una llimona, 1 poma, ½
litre de suc de taronja acabat d’esprémer, el suc d’una llimona , un 1 de
canyella en branca, 2 cullerades de sucre i “graciosa”
Abocarem el vi dins una gerra
grossa de vidre ( o test si la volem més rústica) . Tallarem a fruita en daus de
1 cm de cantó i l’abocarem dins el vi. A sobre aquesta mescla hi abocarem el
sucs de llimona i de taronja. Per
acabar hi posarem el sucre i la canyella
i amb una cullera de fusta ho mesclarem be tot Hi
ha qui per endolcir la sangria prepara un almívar.
En aquest cas posarem el sucre dins la mateixa quantitat d’aigua i ho
farem bullir. Usarem aquest almívar , en esser fred, per donar dolçor a la
sangria
Un cop ben mesclada convé deixar reposar la sangria una estona pe tal d’homogeneïtzar els sabors . Just abans de servir hi posarem un poc de gel .
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus:
Juan Antonio Fernandez Vila.
Copyright © d'ençà de 2004 [www.cuinant.com].
Reservats tots els drets.